dimarts, 28 d’octubre del 2008

No perdrem la guerra

Dissabte vaig participar en una nova acció dels amics de la Campanya Contra el Quart Cinturó i de l'ADENC, per denunciar l'impacte sobre el medi ambient que té aquesta infraestructura.
La meva companya, en assabentar-se d'on anava aquell matí, em va preguntar que per que hi anava -però si ja està fet!- em va dir.
És cert, la part que ens afecta més directament, el tram Terrassa-Viladecavalls, ja està fet. El mal és evident, com podem veure en aquest muntatge del company Lluís Brunet.
Per això vaig anar precisament: per ensenyar al meu fill, i que ell li pugui ensenyar als seus, el que em perdut i no tornarem a tenir, i per que ho aprengui a valorar, respectar i, molt especialment, a defensar.
Fill meu, potser em perdut aquesta batalla però, si tu vols, NO PERDREM LA GUERRA.

Us deixo també unes imatges de l'informatiu de Canal Terrassa TV sobre aquesta acció.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Canal Saura TV


No ens ha d’estranyar que la premsa de les espanyes i alguna pro-espanyolista del nostre país vulgui desacreditar Catalunya i els seus representants al preu que sigui i com sigui. Tot si val: amb qui vas, on vas, com vesteixes i que has estudiat. Ara li ha tocat al cotxe del President del Parlament que, per cert, és el mateix que té el president de la Generalitat.

Tant si val que els intentis explicar que un President ha de tenir al seu abast mecanismes de treball, especialment per als viatges llargs. Tant si val que presentis els números reals, que el contracte anterior de rènting s’ha acabat i que, fruit de la negociació de contractes, s’ha aconseguit nous models de gamma superior, però amb un estalvi de 72000 euros respecte al cost anterior. Aquestes xifres les callaran, tancaran, o no, el tema, i ja tornaran amb un altre d’aquí a uns dies.

Però quan les crítiques venen del soci, la cosa ja canvia.

L’amic ecosocialista, que suposo que per conviccions personals hauria de rebutjar el cotxe i anar en transport públic o bicicleta a Palau, ara se suma a les crítiques del diari de l’església contra Benach. Ai Saura, com has canviat!

Però tots coneixem el teu problema, un problema de manca d’autoestima que et far posar-te vermell de ràbia perquè mai surts a la tele o als diaris. Quan hauries d’aparèixer per les crítiques als Mossos o al trànsit, molt hàbilment t’encarregues de que un altre s’emporti el mort. I quan fa temps que no pots sortir, t’inventes temes que no són teus, com anar a agenollar-te a Madrid vergonyosament demanant no sé què pel President Companys o a carregar contra les institucions del teu país utilitzant els diaris dels fatxes.

Saura, si te sents tan poqueta cosa, i necessites sentir-te important sortint als diaris o a la tele, perquè no et montes el teu canal?

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Quin "conyàs" de desfilada!

La veritat, no m'importa gens ni mica que en pensi Mariano Rajoy de la desfilada, tot i que deu tenir raó segurament.
Si que em preocupa que l'amic socialista, el federalista, el d'esquerres, el que incorpora el pacifisme en algun apartat de la seva declaració ideològica, s'afanyi a demostrar que ells són més espanyols que ningú, que l'ostentació d'espanyolisme ranci i prepotència que suposa la desfilada no és cap conyàs, el que en lloc de potenciar la cultura de la pau segueix injectant més i més diners en el negoci de les armes,...
Està clar que són iguals els fatxes del PP que els del PSOE i així no podem continuar. Prou de concessions i d'intentar que ens estimin o ens comprenguin. Amb aquesta gent no podem fer res, per tant només ens queda el trencament amb Espanya.

Ara només em queda un dubte: i com s'aconsegueix aquest trencament?

diumenge, 29 de juny del 2008

Espanya, campiona d’Europa!

Si, és cert, Espanya és campiona d’Europa, i ho ha estat des del començament: campiona en atur, en treball precari, en inactivitat física, en absentisme laboral, en fracàs escolar, en nous casos de sida, en consum de cocaïna, en increment de CO2, en especulació urbanística, en corrupció, ...

Però no cal ser pessimistes. Espanyols! Don’t worry, be happy. Gaudiu dels triomfs esportius, que per solucionar la resta ja teniu als catalans i els seus diners.

Només espero que en la propera enquesta del CIS, els espanyols siguin sincers i no diguin que estan preocupats per tonteries com l’atur o la crisi.. Crisi, quina crisi?

Arriba España!

dilluns, 23 de juny del 2008

Ardor guerrero!


“Ardor guerrero vibre en nuestras voces y de amor patrio henchido el corazón entonemos el himno Sacrosanto del deber, de la Patria y del Honor ¡Honor!”

Així començava l’himne d’Infanteria. Si, ho sento, però vaig tenir l’honor de servir a l’exèrcit espanyol, no pas per gust, ni per plaer del turisme, tot i que he de reconèixer que un any a Canàries no està malament del tot, si no t’obliguessin a fer masses tonteries.

El que passa és que en aquells temps, la meva consciencia de lluita encara no estava del tot arrelada i vaig optar per aguantar i callar. Tot i això, els mesos que vaig passar a la illa de El Hierro, envoltat de companys, bona part bascos i catalans, amb poques simpaties vers l’estat espanyol, també em varen servir de formació antiespanyolista.

Treia aquest títol perquè és el primer que se’m va venir al cap en veure l’esclat d’espanyolisme arran del partit d’Itàlia – Espanya.
Gent amb banderes com si celebressin la seva llibertat, consignes patriòtiques per tots els mitjans de comunicació.
Ja ho deia no sé qui, que el futbol és com l’opi del poble. I és que ja podem estar tan malament com vulguem, amb una crisi que amenaça el nostre desenvolupament, amb un atur creixent i un panorama que va a pitjor, però tot això desapareix en xiular l’àrbitre l’inici del partit.

Realment patètic. Només que da l’esperança de que un país tant decadent com Espanya, que només té el futbol i els toros com a lligams per estimular el seu patriotisme, no pot retenir-nos per massa temps. La nostra independència està més a prop!

dijous, 19 de juny del 2008

El Terrassa, símbol de ciutat


He de reconèixer que no sóc gaire aficionat al futbol. Trobo que, i més en els darrers temps, s’ha sobrevalorat aquest esport: el desplegament mediàtic, el munt de diners que s’hi mouen, els vergonyosos sous dels futbolistes... Tot això fa que encara m’agradi menys.

L’altre dia vaig tenir la sort de conèixer a l’entrenador i alguns jugadors del Terrassa FC. Resulta que en un sorteig que feia l’Avui em va tocar una samarreta signada per tota la plantilla. Val a dir que em va fer molta il·lusió, tot i el que he dit abans.

També em va fer molta il·lusió que, finalment i després de patir molt i fins al darrer moment, el Terrassa salvés la categoria.

I és que, més enllà de l’esport, el Terrassa és un símbol de ciutat, una eina per donar a conèixer Terrassa.

Tant de bo el Terrassa millori resultats i arribi a competicions de més nivell, on poder vendre ciutat.

Força Terrassa, i gràcies als companys de l’Avui!

dimecres, 11 de juny del 2008

...doncs no haver votat socialista! (5)


Una altra pressa de pèl als catalans. S’ha incomplert el termini de dos mesos que ZP es va donar per publicar les balances fiscals, i sembla que va per llarg. Està clar la seva estratègia: davant una
negociació del nou model de finançament autonòmic, que possiblement sigui una nova edició del “café para todos”, el que menys li interessa a la banca és que el jugador sàpiga les seves cartes.

Les balances fiscals són sens dubte el millor argument que Catalunya té per a que es faci notori l’espoli que estem patint.

I el pitjor de tot és que aquest no és el primer ni el segon incompliment. Només cal recordar el “Apoyaré”, que es va quedar amb un “Cepillaré”, o el traspàs de rodalies, per posar dos exemples.

Queda clar que Zapatero, a més d’un demagog de campionat, s’ha convertit amb el nostre Pinotxo particular.

Vols que el govern espanyol continuï robant-nos i que, a sobre, se’ns rigui a la cara?...doncs no haver votat socialista!

diumenge, 8 de juny del 2008

I a tu que t’importa?


Jo sóc un professional. Tinc una professió, la puc fer bé o malament i els meus usuaris, els meus clients la poden valorar, criticar, i fins i tot canviar de proveïdor si no els agrada. Però el que no permetre mai, repeteixo, mai, és que aquest client em digui el que tinc que fer a casa meva.

I tu, estàs d’acord? Vols que et digui com has d’organitzar casa teva? Com has de tenir la cuina, qui ha de fer el menjar i que ha de fer?

Amb Esquerra tothom s’hi atreveix. Ens diuen qui ha de ser el nostre president, com ens hem d’organitzar.... Si parlem, malament, si callem, també. Si estem al govern, és per afany de cadires, si marxem, som uns irresponsables.

Ja en hi ha prou!. Estic a Esquerra perquè tinc ganes de que em deixin parlar i decidir. Els meus amics d’altres partits, especialment els socialistes i els convergents, em confessen en veu baixa que senten enveja; ells no tenen dret ni a decidir qui ha de dirigir el seu partit; les assembles només serveixen per dir “si senyor!.

Si us agrada Esquerra, la voteu. I si voleu decidir com ha de ser Esquerra, cap on ha d’anar i amb qui, ho teniu fàcil: feu-vos militants. En cas contrari, si us plau deixeu-nos en pau!. Critiqueu la feina que puguem fer malament als ajuntaments, govern o cambres, però no us fiqueu a casa nostra, perquè en teniu molt per aprendre!

Guanyadors: Esquerra i la democràcia!... i el Jordi fent una mica de tot, com sempre.


Una clara lliçó de democràcia és el que els i les militants d’Esquerra han donat al país. Un 70% de la militància ha decidit qui han de ser el president i el secretari general del partit. Un cop escrutades les paperetes, els candidats més votats han estat en Joan Puigcercós pel que fa a la presidència (37,22%) i Joan Ridao per a la secretaria general (37,52% dels vots).

La jornada electoral a Terrassa s’ha desenvolupat amb absoluta normalitat i ha registrat una notable participació, que ha arribat a més del 69 per cent.

Una anècdota. la il·lusió de tota la meva vida s’ha fet realitat: per fí he treballat com a periodista!. Res, és conya. Només li he aguantat el micro al càmera de TV3!. L’amic Ridao ho ha vist clar: Jordi, et toca fer de tot!, ha dit. Ja en tens de raó, ja! Felicitats, company secretari general!.


Ei, gràcies Gemma per la foto!

dimecres, 14 de maig del 2008

...doncs no haver votat socialista! (4)


Ara el superministre Solbes diu que
'intentarà complir' el termini del 9 d'agost per assolir un acord amb la Generalitat sobre el sistema de finançament. L’excusa de mal pagador: la desacceleració econòmica.

Sembla ser que ara, un cop finalitzat l’època de les vaques grasses, arriba la de “el cafè, aigualit, per a tots”, i que, per tant, ha de ser fruit d’un consens de tots, inclosa l’executiva del PSOE, que s’ha convertit en un organ més de poder i decisió de l’estat.

Quna les coses anaven bé, paga Catalunya; quan les coses van malament Catalunya no cobra.

Cansat d’enganys?... doncs no haver votat socialista!

divendres, 28 de març del 2008

Què hi pinta en Mas?

"Montilla demana a Baltasar que es reuneixi amb CiU per debatre sobre la sequera"

No ho acabo d'entendre. El conseller Baltasar proclama l'estat d'emergència nacional. Aquest home no té sort amb el vocabulari. Primer busca tots els sinònims possibles per no dir que estem parlant d'un transvasament i ara llença aquest missatge pràcticament de guerra o similar.
Però no content amb aquest panorama, proposa que el President Montilla i Mas es trobin per "analitzar possibles solucions per garantir el proveïment d'aigua de boca a tots els ciutadans de Catalunya".
Caram, no sabia que l'Artur fos un expert en recursos hídrics! Sort que en Monti no ho haurà vist massa clar i ha declinat l'honor de trobar-se amb el guapo de CyU.
Jo, si volen propostes d'estalvi d'aigua, proposo que deixin de regar els camps de futbol i, si no poden jugar millor. Amb la de milions que ens està costant la lliga tot per mantenir als ganduls d'alguns futbolistes....
Amb això aconseguiriem estalviar diners i uns quants litres més d'aigua que no els hauriem de pendre als pagesos. Perquè després ens queixarem de que la fruita i la verdura estan cares.

dilluns, 24 de març del 2008

En Roger, el conill.

Després dels gossos, peixos, periquitos i cotorres, la darrera visita que s'ha quedat a casa és en Roger, un conill que un bon dia va aparèixer a casa i aquí es va quedar...

dimarts, 18 de març del 2008

...doncs no haver votat socialista! (3)

Només una setmana després de guanyar les eleccions, a base de promeses i compres de vots, Zapatero se n’adona que hi ha un principi de crisi, que sempre havia desmentit, i que amb tota probabilitat no podrà acomplir els compromisos amb que havia ensabonat als catalans. A ZP no l’assessoren bé?. ZP no llegeix els diaris?. O ZP ens enganya?

No t’agrada que se’n riguin de tu?....doncs no haver votat socialista!



El Periódico, 17/3/08

La crisi i les promeses de Zapatero amenacen el pacte de finançament

El Govern tem que no hi hagi prou diners per casar els interessos de Catalunya i Andalusia

Els comptes no acaben de quadrar. Després de guanyar les eleccions, José Luis Rodríguez Zapatero afronta el desafiament de complir les seves ambicioses promeses electorals, amb un cost que ha estimat en 22.200 milions d'euros fins al final de la legislatura, en un escenari de creixent desacceleració que minvarà els ingressos de l'Estat. El fantasma d'una crisi econòmica, com reconeixen fonts del Govern, pot entorpir greument la consecució d'un acord amb les autonomies sobre el nou model de finançament, ja que l'Estat no tindrà prou recursos per satisfer totes les seves demandes, en especial les d'Andalusia i Catalunya, malgrat les bones intencions expressades per Zapatero dissabte al comitè federal del partit.

Per fi alliberat de la cotilla electoralista que, en plena campanya, l'obligava a treure ferro a la desacceleració econòmica per no donar cartes al PP, Zapatero va avançar divendres que el seu principal objectiu és "que l'economia funcioni". I el vicepresident Pedro Solbes mateix ha reconegut que el creixement espanyol d'aquest any podria ser inferior al 3,1% previst, i ha concedit fiabilitat a altres estudis que el situen mig punt per sota d'aquesta taxa.

No cal ser economista per entendre la següent equació: a menys riquesa creada, menys recaptació d'impostos. I en aquest punt és on l'esforç governamental d'augmentar la inversió pública i les polítiques socials --entre altres motius, per estimular l'economia i evitar la destrucció d'ocupació en sectors com la decaiguda construcció-- topa amb l'exigència de les comunitats d'incrementar sensiblement el finançament que reben de l'Estat.
Els analistes econòmics de l'Executiu reconeixen en privat que en aquest exercici el superàvit es quedarà molt per sota dels 23.367 milions d'euros del 2007, fruit del notable augment dels ingressos fiscals. I també assumeixen que, per més que el nou sistema ampliï la participació de les autonomies en els grans tributs estatals --IRPF, IVA i impostos especials--, el pastís recaptatori serà més petit i la porció que rebi cada comunitat creixerà menys del que seria desitjable. Cosa que en si mateixa no seria un escull si, a través de la infinitat de mecanismes que posseeix tot model de finançament, l'Estat aportés recursos addicionals perquè totes les comunitats autònomes hi sortissin guanyant i subscrivissin l'acord.

Sobre el Ministeri d'Economia pesen com una llosa les promeses de despesa que Zapatero va desgranar en campanya, amb un cost, segons l'estimació del programa electoral del PSOE, de 5.500 milions anuals. I això que l'informe socialista no recull l'impacte de la devolució de 400 euros als cotitzants de l'IRPF (5.700 milions anuals més). Ni xifra les compensacions a les autonomies per la reducció dels impostos de patrimoni i successions. Ni consigna cap previsió de despesa per injectar més recursos en el nou model de finançament, que segons l'Estatut ha d'estar perfilat el 9 d'agost i en vigor l'1 de gener del 2009.

divendres, 14 de març del 2008

...doncs no haver votat socialista! (2)

Font: ACN

“El Ministeri d'Habitatge atorga l'ajut d'emancipació a un 8% dels catalans que ho han demanat

Dels 12.252 joves que a Catalunya han demanat beneficiar-se de la renda bàsica d'emancipació de 210 euros que atorga el Ministeri d'Habitatge, en els dos mesos de posada en funcionament, les resolucions positives han estat 1

La ministra d'Habitatge, Carme Chacón espera que un cop posat en marxa el sistema en els pròxims mesos s'agilitzi el procés. Chacón ha animat a tots els joves que es pugin trobar amb un intent de frau per part dels seus llogaters a que denunciïn.”

La Chacón no fa la feina promesa i, a sobre llença cortines de fum, culpant als llogaters...

Volies que de veritat t’ajudessin a aconseguir lloguer digne? ...doncs no haver votat socialista!

...doncs no haver votat socialista! (1)

No ha calgut esperar al nomenament oficial, per veure com Zapatero i els seus tornen a enganyar-nos.
Les promeses i afirmacions fetes en campanya electoral pel ministre Solbes, quan deia que això de la inflació era cosa de poc temps, ja han estat desmentides, pel propi Solbes, que ara ja reconeix que això va per llarg.
Mentrestant, els ciutadans veuen com dia a dia els diners que tenen valen menys i costa cada cop més arribar a final de mes.

Volies que l'economia anés millor? ...doncs no haver votat socialista!

Continuarà....

dimarts, 11 de març del 2008

Els errors dels espanyols.


Al meu entendre, els espanyols es van equivocar aquest cap de setmana. Es van equivocar al fer-li confiança a Zapatero. Es clar que ells no tenien tantes alternatives: o ZP o Rajoy. La cosa no tenia color.

Més em preocupa que a Catalunya es confies en Zapatero, després de promeses incomplertes, de mentides i menyspreus.

Però es el que hi ha. La por, les campanyes publicitàries i els xecs regalats han tingut el seu efecte i tindrem socialistes quatre anys més, amb el suport incondicional dels seus amics de tota la vida: els regionalistes de CyU.

Eufòrics com si haguessin guanyat les eleccions, quan realment el que han tingut és una frenada de la caiguda de la que venien, els de “Conveniència i Unió amb les espanyes” es preparen per ser decisius com ells diuen. Això en la pràctica vol dir aconseguir beneficis per a ells i els lobies que representen.

I el segon error dels espanyols: el "Baila el Chiki Chiki" del Rodolfo Chikilicuatre representarà a Espanya a Eurovisión. Valgui’m Déu! Ara per fi els europeus coneixeran l’Espanya verdadera, la rància, la inculta.

El que ja s’hauria de preparar des de Vicepresidència és una campanya per tot el continent europeu.

Proposo que s’utilitzin lemes com per exemple: “Catalonia not Baila el Chiki Chiki”; o “The Catalans we are not like Rodolfo Chikilicuatre”. No sigui que ens confonguin, que ja en varem tenir prou amb La Macarena......

dimarts, 4 de març del 2008

Francisco Rosa vol saber perquè encara sóc vicepresident de la FAVT

L’associació de veïns de Can Parellada ha tornat als origens i, després d’un període en que va donar mostres d’independència, de fer el seu paper de representant dels interessos dels seus veïns i veïnes, ha tornat a parlar amb la veu del seu amo, a ser portaveu dels interessos de partit.

En un comunicat signat per Francisco Rosa, militant socialista, en que es desdiu de les confessions de manipulació del món veïnal per part d’un partit que va realitzar personalment a Antonio Cazorla, es pregunta perquè segueixo a la junta de la FAVT.

Doncs bé, aquí està la meva resposta, que he adreçat als mitjans de comunicació:

Resposta d’en Jordi Centelles al comunicat emès per l’Associació de Veïns de Can Parellada.

Respecte al comunicat que el Sr. Francisco Rosa, en nom de la Junta de l’AV de Can Parellada, ha fet arribar a regidors, tècnics municipals, mitjans de comunicació i, fins i tot empreses, vull fer les següents puntualitzacions:

  1. Només entraré a respondre el punt en que se’m cita ja que les altres acusacions ha de ser el propi Antonio Cazorla, o la FAVT si ho considera oportú, qui les respongui.
  2. Vull recordar que, un cop vaig sortir de la junta de l’AV de Can Parellada, el primer pas que vaig fer va ser el de posar el meu càrrec com a vicepresident de la FAVT a disposició de la junta de la federació. El motiu d’aquesta acció va ser per dignitat, encara que oficialment jo havia estat escollit per una junta i aquesta havia de ser la que em cessés en el meu càrrec. La junta no va acceptar aquesta dimissió i per això, i per la bona relació amb el president de la FAVT vaig continuar-hi fins al moment.
  3. No entenc el perquè l’al·lusió a la meva pertinença a un partit polític. Tothom que em coneix sap de la meva capacitat camaleònica per discernir quin paper jugo en cada àmbit de treball i representació que ostento. Ningú, i menys el Sr. Rosa, ja que m’ha tingut durant bastants anys a la seva junta essent també membre d’un partit, pot acusar-me d’haver fet política ni d’utilitzar el món veïnal en benefici del meu partit. Possiblement el Sr. Rosa no podrà dir el mateix d’ell o de la gran majoria dels membres de la seva junta
  4. Vull recordar tanmateix que si encara estic com a vicepresident de la FAVT ha estat perquè la pròpia Associació de Veíns de Can Parellada no s´hi va oposar. (vegeu el Diari de Terrassa de 23 de setembre de 2006).
  5. Per acabar: el Sr. Rosa pregunta perquè es mantenen a la FAVT persones que no representen a cap associació de veïns. Jo li formularia la mateixa pregunta: perquè hi ha persones que es mantenen en associacions de veïns si no representen ni als seus propis veïns, i que només han arribat al càrrec amb una ridícula quantitat de vots anats a buscar als cementeris polítics dels barris. I no continuaré parlant de temes com aquest, tot i que en tindria moltes ganes, perquè malgrat tot encara crec en el moviment veïnal i en la necessitat que aquest sigui fort i unit.

diumenge, 2 de març del 2008

Diumenge que ve ens hi juguem molt.

El 9 de març, només falten 7 dies, estarem votant.
Votant unes eleccions espanyoles, quin fàstic, però unes eleccions en que els catalans ens hi juguem molt.
Per començar ens juguem que a Espanya ens respectin.... però que dius Jordi!
No, no m'he begut l'enteniment. Jo vull que ens respectin a Madrid. I de la única manera que podem fer-ho és dipositant l'únic vot útil: el d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Està clar que amb un PSCOE, lligat a Madrid, i una CyU, més lligada a Madrid i sense importar-li a qui, si a dretes o a esquerres, la única força que pot defensar els nostres interessos és ERC.

Per un país de Primera, tots amb Esquerra!

CyU i la manca de coherència


El Sr. Mas ha dit que Esquerra hauria de deixar el govern per donar suport a una manifestació que va en contra del projecte de la MAT.

CyU no pot donar lliçons de coherència a ningú. I si no només cal recordar la coherència que va aplicar en pactar a Madrid un retall a l'estatut aprovat al Parlament.

I parlant de coherència, Sr. Mas: quant pense abandonar les alcaldies que s'oposen a la MAT, integrades a la Associació de Municipis M.A.T." (AMMAT), i expulsar de CyU als seus alcaldes?

La AMMAT, a l'article introductori dels seus estatuts diu rebutjar les línies de Molt Alta Tensió, i la conformen ajuntaments com: Albanyà (CiU), Anglès (ERC), Avinyonet de Puigventós (CiU), Banyoles (ERC), Cabanes (ERC), Canet d'Adri (CiU), Campelles (CiU), Cistella (ERC), Crespià (CiU), Darnius (CiU), Garrigàs (CiU), La Jonquera (CiU), Llagostera (ICV), Maçanet de Cabrenys (CiU), Navata (CiU), Sant Martí de Llèmena (CiU), Santa Coloma de Farners (CiU), Santa Llogaia d'Àlguema (PSC), Sils (CiU), Bescanó (CiU), Sant Aniol de Finestres (CiU), Fontcoberta (CiU), Terrades (CiU), Tossa de Mar (PSC), La Vajol (CiU), Vilabertran (CiU), Vilobí d'Onyar (CiU).

diumenge, 17 de febrer del 2008

Sèrbia: Una, Grande y Libre



Absoluta unanimitat. Tant els feixistes de dreta com els unionistes d'esquerra (abans federalistes) s'han posat d'acord per negar el reconeixement a la independència de Kosovo.
La por a pensar que aquest fet pugui suposar obrir la porta a més proclamacions d'autodeterminació al seu estimat regne de les Espanyes ha fet que negin un dels drets elementals dels pobles, reconegut per les Nacions Unides: el dret de decidir.
Però no cal que pateixin, tot arribarà tard o d'hora.
Algun dia, el 2014 o quan sigui, el poble català decidirà el futur i dirà que vol ser quan sigui gran: el fill tonto d'una Espanya caduca, o el veí d'una Europa forta.
Ah, i vull felicitar a un país europeu que aquest any celebra el 200 aniversari de la seva independència. Independència això si, aconseguida per les armes, però celebrada amb molt fervor patriòtic.

Felicitats Kosovo!

dimecres, 30 de gener del 2008

Només volem als agressors d’homes?


Mai he estat massa amic dels “-ismes”. Masclisme, fascisme, racisme, terrorisme,... acostumen a ser sinònims d’uns imposant les seves idees sobre altres.
Reconec però que hi ha ocasions en que és necessari que els governants desenvolupin polítiques de discriminació positiva. Així ha estat en el cas de les dones. Està clar que calia instaurar mesures que pal·liïn dèficits històrics en quant als drets de les dones, tant pel que fa a l’àmbit laboral com al social.
Però a l’hora de parlar de drets humans, tots hem de ser iguals, i jo crec que la violència no ha d’estar permesa en cap cas: ni els governants poden agredir impunement a ningú, ni una persona, sigui home o dona, pot quedar indefens d’una agressió.

Per això no entenc la proposta programàtica del PSOE, en que anuncia, en cas de governar de nou, l’expulsió dels estrangers condemnats per agressió a la parella. I per què no expulsem als condemnats per apallissar una família per robar-li? O als condemnats per assassinats i violència en general? O per què em d’expulsar-los. No ho sé, però a mi em sembla que el que em de fer és lluitar per eradicar la violència de la nostra societat, vingui d'on vingui i contra qui sigui.

dilluns, 28 de gener del 2008

No vendo, tito, no vendo


El saben aquel que diu:
Estaban tres drogatas passant-se el canuto i un li diu a l'altre: "voy a comprar la isla de Escorpio". L'altre li demana el porrro, el xucla i diu: "Pues yo compraré el Banco de España". El tercer porrero agafa el cigarro, fa una xuclada i diu: "no vendo, tito, no vendo".

Senyor ZP (que semblen les inicials de Zapatero Pinocho): no sé si és pitjor que ens vulgui comprar amb almoines, o que a aquestes alçades encara pensi que la gent és analfabeta.

Al començament de la democràcia, amb gent amb menys estudis i menys informada, s'imposava la venda del candidat guapo: Felipe amb els seus llavis, Suarez ben vestit i elegant... Potser caldria que canviï l'estil de fer política: la gent ara pot comprendre que, quan va regalant diners, els nostres diners, una altra partida es quedarà amb menys recursos. Quina serà: educació, sanitat, benestar social? La que segur no es quedarà sense recursos serà la de l'exèrcit!

La campanya del PSOE diu: "Motivos para creer". A Catalunya, després d'un engany rere un altre ja no tenim cap motiu per creure'l.

Sr. ZP: No me vendo, Tito, no me vendo