Ves-te’n ja!!

Mai he estat una persona amb rancúnia. Mai he odiat a ningú massa temps. He intentat ser comprensiu amb tots i totes. Però amb tu és diferent. M’has fet molt de mal. Has portat la desgràcia a la meva vida, has fet què essers als que vull emmalalteixin, que la tristor aparegui en forma crònica a casa meva. Fins i tot has portat la mort.

T’odio, de tot cor. Només vull què et moris, què desapareguis per sempre i què qui vingui al darrera sigui millor.

Adéu 2012, ves-te’n ja!!

18.263

No, no és el número de la loteria, són els dies que porto viscuts. Avui m’he decidit a fer una valoració de com han estat aquests primers cinquanta anys de la meva vida. Ja sé que les valoracions es fan als cent dies de govern, als quatre anys de legislatura,.... Però no tinc res millor que fer i ja se sap: qui no té feina, el gat pentina!!

Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Algú va dir que per ser recordat s’havien de fer aquestes tres coses. Lo d’escriure un llibre val més que ho deixem. Només cal veure aquest bloc per comprovar que un llibre meu no el llegiria ni jo. D’arbres n’he plantat, per cert que el darrer que vaig fer s’ha mort. Però si que he fet un fill, i d’això n’estic ben orgullós. Crec que el Sergi ha aprés alguna cosa del que l’hi hem intentat inculcar: l’esperit de sacrifici, l’amor per la família, per la natura, i altres valors dels que, crec, et defineixen com a  persona.

I com no, he de parlar de la Dolors, sens dubte la millor cosa que ha passat per la meva vida. Treballadora com ningú, comprensiva, ha tingut la paciència suficient per no engegar-me a pastar per tot  el que ha tingut que aguantar. Mai no tindré paraules suficients per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres. 

Feina feta? Doncs no ho sé. Però encara tinc cinquanta anys més per acabar-ho. Si la sanitat pública ho permet, què amb això de les retallades.... 

I del futur no val la pena parlar-ne. Dediquem molt de temps pensant en el que ens cal i gairebé mai ens aturem a recordar i agrair el molt bo que tenim.