L’altre dia, fent neteja, encara vaig trobar material de la campanya Prou!, i em van venir records dels mesos què, com a fedatari, vaig dedicar a aconseguir que una barbàrie com les corrides de toros fos eradicada del meu país.
Durant els mesos què va durar la campanya, els voluntaris vam haver de sentir com ens deien què allò era només “un debate identitario, qué lo que os pasa es que no queréis toros porque es un símbolo español”, i recordo la indignació de molts dels meus companys i companyes, apolítics o no, d’esquerres o de dretes, què el únic què volien era què s’acabés amb aquella exhibició pública del patiment d’un ésser viu.
Ara, el govern del PP, treu el debat identitari, ara si, per imposar-nos a tots els catalans i catalanes la seva fiesta nacional. Tant se’ls dóna les més de 180000 signatures recollides, tant se’ls dóna els 71 municipis declarats abolicionistes, tant se’ls dóna què l’abolició s’aprovés en un Parlament democràtic, amb el suport de la majoria absoluta.
I ara què faran? Vindran casa per casa, amb camions i ens portaran emmanillats per obligar-nos a veure la corrida?
I el més important... I ara què farem? Tornarem els catalans a acatar les seves imposicions? Permetrem què la voluntat popular, les decisions del nostre Parlament, quedin en paper mullat?
NO, NO NO, !! Hem de tornar a sortir al carrer? Si, però penso què amb això ja no en hi ha prou. Hem de mostrar la nostra resistència, ens hem d’oposar en aquest i en tots els altres petits cops d’estat que s’estan fent contra la nostra democràcia.
Senzillament, Hem de dir PROU!
