No queremos saber nada de Esquerra

Sens dubte hi ha gent que no sap per a què està en càrrecs de responsabilitat.

Que tu li enviïs informació a un particular i et contesti que no la vol, ho pots entendre: aquesta persona es representa a ell mateix i per tant té tot el dret a rebutjar aquesta informació.

Ara bé, quan Esquerra, o qui sigui, envia informació de les seves activitats a una Associació de Veïns, ho fa perquè vol transmetre aquesta informació, que creu pot ser d’interès, a l’entitat i als seus associats.
No diré el nom de la persona, ni tampoc de l’entitat, que ha contestat en diverses ocasions, amb comentaris com “No queremos saber nada de Esquerra” o “No nos gusta la política de Esquerra”

El president d’aquesta Associació no pot dir que no vol aquesta informació, ni parlar en nom dels seus socis expressant el seu sentiment d’odi envers una ideologia. Perquè no ho fa amb els altres partits?
Ja sap que més d’un soci de la seva entitat és votant d’Esquerra?. Els hi ha preguntat si en volen saber alguna cosa d’aquest partit?


Malauradament aquest no és un cas aïllat, i moltes associacions es pensen que estan al servei de partits, enlloc d’estar representant als seus associats.

I després ens queixarem que l’absentisme arribi al món de l’associacionisme.....

Un cop més, CyU traïdors

Ara, CyU crida a la seva militància a participar en la manifestació de l'1 de desembre.
Cal que aquesta colla recordi que la manifestació portarà altre cop el lema "Tenim el dret de decidir"
Ells, que es van passar pels engonals el dret dels catalans de decidir el seu estatut, anant a pactar amb el PSOE la gran retallada de l'estatut que havia decidit el Parlament?
Ells sortiran al carrer darrera una pancarta dient, Som una nació, quan van pactar amb Madrid que serem una nació de preàmbul?
Jo si aniré a la manifestació, com a la de febrer, dient PROU!

Prou a Espanya i prou a espanyolistes com els de CyU!

Escoles ecològiques

Com pot ser que, d’una banda ens demani als ciutadans que fem l’esforç d’aplicar hàbits sostenibles a la nostra vida, que caminem, que no contaminem,i que pel contrari, les administracions facilitin pràctiques poc sostenibles adreçades als més menuts?

Cada dia, pel matí, al migdia i a la tarda, veiem col·lapses a les entrades de les escoles, motivats per pares i mares que porten o recullen als seus fills. Lluny de convertir-se en una petita parada, aquests vehicles romanen en doble fila 10-15 minuts, mentre els seus propietaris fan la xerrada.

L’administració, lluny de fomentar hàbits més saludables, com el caminar, ajuda als infractors, adequant i facilitant el seu aparcament en doble fila mitjançant el policia encarregat de la regulació del trànsit.

Majoritàriament, les escoles estan situades a prop de casa, són escoles del mateix barri. Un nen o una nena no es morirà per caminar 15-20 minuts.

Recordo de petit que anava des de la carretera de Rellinars fins al carrer Col·legi, quatre cops al dia, caminant i això, que jo sàpiga, no m’ha causat cap problema.

Jo demanaria que l’administració possés més traves a l’accés dels cotxes particulars a la porta de les escoles; no per tocar els nassos, no per afany sancionador, sinó perquè amb aquesta pràctica els nostres nens i nenes aprendrien des de petits a fer una vida més sana i més sostenible, amb el petit gest d’anar a classe caminant.

R de ridícul

No és cap novetat per a mi. És ridícul tenir un rei.
Una figura política que no fa política. Que plana sobre els nostres caps com una amenaça: o ens portem be, o en lloc d'un rei pot venir una cosa pitjor. Que, de la part que ens espolien als catalans per al manteniment d'una espanya decrèpita, ell, i la seva família, se n'endú una part per a les seves vacances a Mallorca o per anar a esquiar. Que, a sobre, ens diu a nosaltres, als catalans, que el castellà mai ha estat una llengua d'imposició.
Ara he descobert perquè li diuen "campechano": a semblança dels pobres avis i avies, has d'anar en compte a l'hora de portar-los segons on, perquè pot posar-te en ridícul.
Que l'autoanomenat cap d'estat, més per nom que per funcions, en Juan Carlos I (i esperem que últim) salti en mig d'una cimera internacional, darrera del veritable representant espanyol democràtic, cridant com un pobre boig, em ratifica en les meves conviccions: NO VULL LA MONARQUIA

Participació Ciutadana

Ahir vaig assistir a la sessió constitutiva del Consell de Districte 3. Una sessió de tràmit, però que va servir per constatar algunes diferències.

La primera, les cares noves en el Consell, cosa que contribueix a millorar la mitjana d'edat i, de passada, jubilar algunes cares que ja fa temps haurien de passar a aquest estat.

I la segona, una molt bona declaració d'intencions del regidor de Participació que, fent-se portaveu del pacte de govern municipal, anuncia millores en la participació i els consells de districte.
Esperem que aquestes millores siguin una realitat, i no es quedin en promeses.

Ara, mentrestant, faig una reflexió oberta al debat: estem els ciutadans preparats per assumir responsabilitats en la presa de decisions?

Espero els vostres comentaris!