Estic repassant correus, i em trobo un que m’ha fet emocionar i, a l’hora, m’ha animat per començar el dia amb empenta.
És de l’Àngel, l’amic i company que fa poc ens va deixar físicament, però que sempre conservarem ben endins de la memòria. Fa poc em va enviar un petit escrit per la revista d’Esquerra, L’acció, on explicava amb poques, però clares paraules, perquè s’havia fet militant. Diu així:
“Sempre he cregut que cal donar un sentit a la vida. Això ho vaig aprendre des de molt jove. L'energia personal d'aquest criteri l'he procurat transmetre també al món del treball i a l'associatiu. Ara, amb la militància activa, vull sumar i compartir els conceptes ideològics sembrats per donar encara més sentit i ajudar a recollir millor els fruits del gran llegat social i polític d'ERC envers Catalunya. “
Avui Esquerra celebra les seves eleccions internes per decidir qui portarà el vaixell fins al proper port. I de port en port esperem que arribem ben aviat a la llibertat i la independència per al nostre país.
Milers de militants, com jo, demòcrates de debò, anirem a votar. L’Àngel també ho hagués fet. I ho farem pensant en Catalunya i amb el partit. Però també ho farem pensant en tu, Àngel, i amb les teves paraules.
Tens raó, Àngel, tens tota la raó. Cal donar un sentit a la vida.
Gràcies per tot, amic, i visca Catalunya Lliure
