Una gran dona. Maria Dolors, segueix així molts anys, Catalunya et necessita!

Escrit de Maria Dolors Duocastella “La Suri”, al Diari de Terrassa d’aquest dissabte:

Sí, tot és possible

Resposta a la carta "No tot és possible", del senyor Francesc Cardús i Bosch, publicada el dia 28 de maig, en la qual expressava la seva estranyesa per la meva adhesió al candidat Pere Navarro. La meva adhesió no és gens fora de lloc, ja que jo, per a Terrassa, hi desitjo un alcalde d'esquerres. El mateix Josep Rull, si jo hagués fet una adhesió cap a ell, hauria pensat que sóc una hipòcrita.

En l'època franquista, gràcies al meu bon amic Busquets, vaig afiliar-me clandestinament al Partit Comunista. Entrada la democràcia, al PSUC. Van canviar les sigles per IC i vaig continuar al partit fins avui, al qual estimo, respecto, i gràcies a ell políticament i socialment he après força. Quan ha sorgit la possibilitat de postular per la independència de Catalunya vaig fer una carta al senyor Paco Morales, president d'ICV a Terrassa, demanant perquè aquest partit no abocava per la independència de Catalunya. M'he donat de baixa sentint-ho molt. Més de trenta anys en el partit...

M'he afiliat a ERC molt convençuda. Lluitaré fins que em quedi un alè de vida per veure Catalunya independent i neutral, lliure d'exèrcit.

Sóc besnéta d'un carlí, néta d'un comunista i filla d'un republicà de dretes que va ser afusellat el 27 de gener de 1937. A mi, el Franco em va tancar a la presó, tinc 85 anys, vaig néixer en una família que vivia per a l'art i la política i que lluitava per un món millor.

Senyor Francesc Cardús, vostè no és la primera persona a qui escandalitzo.

Maria Dolors Duocastella

Per què, Josep-Lluís?

Al llarg de la meva vida m’ha tocat passar-ne de bastant dures en el moviment associatiu; estar en associacions de veïns espanyolistes de barris castellanoparlants, on l’independentisme és vist com un enemic, és bastant complicat.

Però, si una cosa he aprés és que, lluny del camí fàcil, d’abandonar o d’anar fundant entitats paral·leles com s’ha fet freqüentment, si t’ho creus, si vols canviar les coses, ha de ser lluitant des de dins, amb valentia.

Per això se’m fa difícil entendre la decisió d’en Josep-Lluís Carod-Rovira d’abandonar Esquerra, precisament ara.

Carod-Rovira ha estat un dels artífex del creixement d’Esquerra, però no l’únic; també s’ha de valorar la tasca d’altres membres de la direcció d’aquella època, així com de centenars de regidors, alcaldes i alcaldesses, càrrecs territorials i militants de base que van contribuir als millors resultats d’Esquerra des de la República.

Carod també va ser un dels culpables de l’inici de la decadència d’Esquerra amb el primer tripartit, i posteriorment amb la seva reedició, com també ho som tots i totes les militants d’Esquerra, i tots els seus càrrecs.

Josep-Lluís, crec que tot plegat demostra una manca de valentia i de creure poc en el partit, en el teu partit. Crec que no has estat a l’alçada que has demostrat amb moltes ocasions i que  haguessis d’haver lluitat per Esquerra, des de dins i sense engegar guerres soterrànies que has anat perdent una rere l’altra.

Benvolgut Josep-Lluís: malgrat pugui coincidir amb algunes de les teves crítiques a l’estratègia del partit, jo seguiré lluitant per Esquerra, des d’Esquerra i més compromès que mai. 

Passi-ho bé, bon vent, i barca nova, i ara tocar remar tots!

L'Ajuntament de Terrassa dóna suport al candidat del PSC

L'Ajuntament de Terrassa dóna suport a través del Facebook a Pere Navarro, candidat del PSC a l'alcaldia.

Això és barrejar partit i institució; no entendre la diferència entre La Rasa i el Raval de Montserrat.

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

....50!

Aquest dissabte, 12 de febrer, els meus pares fa cinquanta anys que, davant un capellà, van dir Sí a viure junts de per vida, fins que la mort els separés.

I així ho han fet. Sembla estrany avui en dia que dues persones puguin conviure durant tant de temps. Qui no està separat o divorciat, de ben segur que té algú en aquest estat ben a la vora. I és que avui en dia no tenim tanta paciència per aguantar les diferències amb l’altra persona.

En mecànica o en la vida quotidiana veiem que dues peces quan són noves, rasquen fins que una o les dues s’adapten a l’altra. En la convivència entre dues persones també hi ha friccions, fet que no hauria de suposar cap trencament si aconseguim la suficient refrigeració fins que arribi la total adaptació.

Bé, jo no sóc capellà i per tant no volia fer cap sermó. Només volia agrair als meus pares que prenguessin aquella decisió, fet transcendental en la meva vida, i que ens hagin donat a tots aquesta meravellosa lliçó de convivència.

Gràcies pares!  

Qui és qui?

Voleu fer una partida de Qui és qui?

Aquí van les pistes:

• Eliminació d’ajuts a aturats, però increment d’ajuts a bancs i caixes
• Privatitzacions d’empreses públiques
• Retallada de sous als treballadors públics
• Reforma laboral, clarament regressiva.
• Congelació de pensions, i per tant pèrdua de poder adquisitiu d’aquest col·lectiu.
• Més dificultat per jubilar-se els treballadors. Foment de sistemes privats de pensions
• Foment de la temporalitat i dels contractes brossa.

I així podríem continuar amb un model de política i social clarament allunyada de la defensa dels drets de la classe treballadora.

Endevineu de qui estem parlant?

Porcs!

No sé què és més preocupant:

Què una sèrie de persones, per dir alguna cosa, amb les facilitats que hi ha actualment per reciclar, encara facin coses com la de les fotos que adjunto;

O que els serveis municipals, tot i sabent qui és l’autor d’aquest incivisme, perquè ho sap tothom i hi tenen constància, no apliqui les ordenances;

O que els serveis municipals, després de més de més d’una setmana encara no hagi passat a netejar la zona.

Per a més informació: carrer Holanda, cantonada Alemanya (Can Parellada)

Veritablement lamentable......

Què en són de rucs els ianquis!

Els preuniversitaris nord-americans mostren desconeixement sobre alguns aspectes d'història. Almenys és el que es desprèn de l'estudi College Mindset, realitzat cada any per la Universitat Beloit, a Wisconsin.

Aquesta enquesta, duta a terme des de 1998 pels professors del centre, Tom McBride i Ron Nief, es fa als alumnes que estan a punt d'ingressar per elaborar una llista de 75 punts de referència culturals que defineixin a aquesta nova promoció.

Els nous universitaris de 2012 creuen que Beethoven és un gos i Miguel Ángel un virus informàtic, pensen que Txecoslovàquia mai ha existit i que els nord-americans sempre han mantingut relacions comercials amb Vietnam.

Vist això no ens ha d’estranyar que a l'informe anual sobre els Drets Humans del Departament d'Estat dels Estats Units diguessin una bajanada com que "a l'Estat espanyol hi ha una discriminació lingüística a causa de l'obsessió política dels governs de Catalunya, el País Basc i les Illes Balears, fet que segons l'informe provoca situacions de vexació cap als castellanoparlants.”

Què faran aquests ianquis? Portaran a Tresserras i Carod al Tribunal de La Haia?

Alerta!