El saben aquel que diu:
Estaban tres drogatas passant-se el canuto i un li diu a l'altre: "voy a comprar la isla de Escorpio". L'altre li demana el porrro, el xucla i diu: "Pues yo compraré el Banco de España". El tercer porrero agafa el cigarro, fa una xuclada i diu: "no vendo, tito, no vendo".
Senyor ZP (que semblen les inicials de Zapatero Pinocho): no sé si és pitjor que ens vulgui comprar amb almoines, o que a aquestes alçades encara pensi que la gent és analfabeta.
Al començament de la democràcia, amb gent amb menys estudis i menys informada, s'imposava la venda del candidat guapo: Felipe amb els seus llavis, Suarez ben vestit i elegant... Potser caldria que canviï l'estil de fer política: la gent ara pot comprendre que, quan va regalant diners, els nostres diners, una altra partida es quedarà amb menys recursos. Quina serà: educació, sanitat, benestar social? La que segur no es quedarà sense recursos serà la de l'exèrcit!
La campanya del PSOE diu: "Motivos para creer". A Catalunya, després d'un engany rere un altre ja no tenim cap motiu per creure'l.
Sr. ZP: No me vendo, Tito, no me vendo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada