He de reconèixer que no sóc gaire aficionat al futbol. Trobo que, i més en els darrers temps, s’ha sobrevalorat aquest esport: el desplegament mediàtic, el munt de diners que s’hi mouen, els vergonyosos sous dels futbolistes... Tot això fa que encara m’agradi menys.
L’altre dia vaig tenir la sort de conèixer a l’entrenador i alguns jugadors del Terrassa FC. Resulta que en un sorteig que feia l’Avui em va tocar una samarreta signada per tota la plantilla. Val a dir que em va fer molta il·lusió, tot i el que he dit abans.
També em va fer molta il·lusió que, finalment i després de patir molt i fins al darrer moment, el Terrassa salvés la categoria.
I és que, més enllà de l’esport, el Terrassa és un símbol de ciutat, una eina per donar a conèixer Terrassa.
Tant de bo el Terrassa millori resultats i arribi a competicions de més nivell, on poder vendre ciutat.
Força Terrassa, i gràcies als companys de l’Avui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada