Doncs si; sóc d’Esquerres, Republicà i Català. Per això em vaig fer d’ERC. Si hagués volgut ser d’esquerres i espanyol, o comunista i espanyol, o el que Calgui Democràticament per la Cadira, ja tenia altres opcions.
Esquerra té des del seu naixement l’any 1931, una ideologia clara i diàfana, que proclama els seus principis d’esquerres, a favor de la República Catalana i de la nostra sobirania.
Qualsevol altre opció en favor d’un intent d’hegemonia, però que comporti la pèrdua d’ideologia, ens portaria a models d’altres partits. I ja veiem l’estreta línia ideològica que separen a partits, en teoria tan allunyats, com el PSOE o el PP, que no han dubtat en pactar a Euskadi.
Si, amics, sóc d’ERC i ho seguiré sent mentre mantingui aquesta fermesa ideològica, aquesta democràcia interna (que n’aprenguin!).
Ara, el més important per tots aquells que penseu com jo, és no fragmentar més aquesta petita illa que es diu independentisme. Perquè això és el que volen molts-
Trencar el tripartit mitjançant una crisi a Esquerra s’ha convertit en l’objectiu de poders polítics i lobbies econòmics. No cal donar noms. Legítim des del seu punt de vista d’interessos, però si us plau...no els hi seguiu el joc!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir....però tornarem a vèncer!
