Injusticia

Els jutges, constituïts en un anomenat "tribunal constitucional" retallaran o interpretaran el que va decidir el poble català.
Un jutge nega el dret a un Ajuntament, primer graó de la democràcia, a que pugui preguntar als seus veïns i veïnes.
El mateix jutge però, atorga el dret de manifestar-se a una organització com la Falange, que nega tot principi democràtic.
Tots sospitàvem que això de règim democràtic era d'un dubtós aclaparant. Que això de la democràcia en l'anomenat "estat espanyol" s'aguantava amb pinces. I dia a dia en tenim més proves.

La solució? Només ens en queda una: trenquem amb Espanya, ja!!

Qui sembra caritat, recull amistat.

Telecinco, la cadena amiga, la que va signar el “Manifiesto por la Lengua Común”, llengua comú què sembla ser que té que ser la seva. La que manté, i prou ben pagats, col·laboradors brillants que insulten dia a dia els catalans, desembarca a Terrassa.

Fidels als seus principis, pretén cobrir de banderes espanyoles la façana de la nostra més representativa institució: l’Ajuntament de Terrassa. Si, ja ho sé, les banderetes espanyoles davant de l’ajuntament són pròpies d’altre temps, de quant els alcaldes feixistes volien mostrar la seva complaença amb el règim cridant als seus veïns a concentrar-se amb la bandera davant la casa de tots.

D’altre temps?. L’Ajuntament, el que paguem tots, o per ser més exactes, el PSC-PSOE, ha dedicat grans esforços propagandístics per promocionar la retransmissió de Telecinco: Els seus mitjans de comunicació, la premsa del Movimiento, perdó vull dir el “Diari de Terrassa”, amb grans anuncis a tot color, en pàgina sencera, que donen bon exemple de l’austeritat que deien voler aplicar....

S’escuden en un suposat homenatge a Xavi Hernàndez. En Xavi va conquerir el màxim guardó de campió d’Europa recentment. El PSOE terrassenc va posar pantalles gegants al Raval?.

Ara, de ben segur, el nostre alcalde s’afanyarà a demanar disculpes als seus, als espanyols. Disculpes als que ens prohibeixen els nostres drets nacionals, a aquells que voldrien retallar fins i tot la nostra llengua. Disculpes a aquells que ens prohibeixen les nostres Seleccions....

Dit això, aprofito per condemnar els fets que es van produir dissabte, quan es va cremar la pantalla de Telecinco. No sóc partidari d’imposar les idees amb violència....

Espot de campanya Eleccions Europees 2009

Les contradiccions d’un “socialista”

Socialista, però no nacionalista. Així ha definit el nou partit que fundarà el Sr. Francisco García Cano a Viladecavalls o, fins i tot, més enllà del municipi.

He de confessar que primer m’havia sorprès: Un socialista, gran defensor fins no fa gaire (fins que li anava bé a ell) del PSC, del tripartit, de la unió de les esquerres..., fent aquests discursos!!

Però no cal estranyar-se massa. Suposo que deu formar part del tarannà d’aquests tipus de personatges.

Personatges que tant els fa governar amb ERC i IC, com pretenia al començament de la legislatura, o fer-ho amb CyU ara.

Tan els fa haver parlat el que han parlat de l’alcalde Homs i ara dir que estan encantats amb ell

Tan els fa dir que “El català s'ha d'aplicar de manera moderada i en el marc de la normalitat”, que “el PSC és radical pel que fa a la política lingüística, i que ha fet seguidisme d'ERC”, i aliar-se amb un partit que, suposo, farà defensa del nostre idioma en el dia a dia.

Home, jo li aconsellaria al sr. García Cano que si busca excuses per dissimular el seu transfuguisme personalista, utilitzi uns arguments millors. De totes maneres, ja se li ha vist el llautó...

E.R.C.

Doncs si; sóc d’Esquerres, Republicà i Català. Per això em vaig fer d’ERC. Si hagués volgut ser d’esquerres i espanyol, o comunista i espanyol, o el que Calgui Democràticament per la Cadira, ja tenia altres opcions.

Esquerra té des del seu naixement l’any 1931, una ideologia clara i diàfana, que proclama els seus principis d’esquerres, a favor de la República Catalana i de la nostra sobirania.

Qualsevol altre opció en favor d’un intent d’hegemonia, però que comporti la pèrdua d’ideologia, ens portaria a models d’altres partits. I ja veiem l’estreta línia ideològica que separen a partits, en teoria tan allunyats, com el PSOE o el PP, que no han dubtat en pactar a Euskadi.

Si, amics, sóc d’ERC i ho seguiré sent mentre mantingui aquesta fermesa ideològica, aquesta democràcia interna (que n’aprenguin!).

Ara, el més important per tots aquells que penseu com jo, és no fragmentar més aquesta petita illa que es diu independentisme. Perquè això és el que volen molts-

Trencar el tripartit mitjançant una crisi a Esquerra s’ha convertit en l’objectiu de poders polítics i lobbies econòmics. No cal donar noms. Legítim des del seu punt de vista d’interessos, però si us plau...no els hi seguiu el joc!

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir....però tornarem a vèncer!

No perdrem la guerra

Dissabte vaig participar en una nova acció dels amics de la Campanya Contra el Quart Cinturó i de l'ADENC, per denunciar l'impacte sobre el medi ambient que té aquesta infraestructura.
La meva companya, en assabentar-se d'on anava aquell matí, em va preguntar que per que hi anava -però si ja està fet!- em va dir.
És cert, la part que ens afecta més directament, el tram Terrassa-Viladecavalls, ja està fet. El mal és evident, com podem veure en aquest muntatge del company Lluís Brunet.
Per això vaig anar precisament: per ensenyar al meu fill, i que ell li pugui ensenyar als seus, el que em perdut i no tornarem a tenir, i per que ho aprengui a valorar, respectar i, molt especialment, a defensar.
Fill meu, potser em perdut aquesta batalla però, si tu vols, NO PERDREM LA GUERRA.

Us deixo també unes imatges de l'informatiu de Canal Terrassa TV sobre aquesta acció.

Canal Saura TV

No ens ha d’estranyar que la premsa de les espanyes i alguna pro-espanyolista del nostre país vulgui desacreditar Catalunya i els seus representants al preu que sigui i com sigui. Tot si val: amb qui vas, on vas, com vesteixes i que has estudiat. Ara li ha tocat al cotxe del President del Parlament que, per cert, és el mateix que té el president de la Generalitat.

Tant si val que els intentis explicar que un President ha de tenir al seu abast mecanismes de treball, especialment per als viatges llargs. Tant si val que presentis els números reals, que el contracte anterior de rènting s’ha acabat i que, fruit de la negociació de contractes, s’ha aconseguit nous models de gamma superior, però amb un estalvi de 72000 euros respecte al cost anterior. Aquestes xifres les callaran, tancaran, o no, el tema, i ja tornaran amb un altre d’aquí a uns dies.

Però quan les crítiques venen del soci, la cosa ja canvia.

L’amic ecosocialista, que suposo que per conviccions personals hauria de rebutjar el cotxe i anar en transport públic o bicicleta a Palau, ara se suma a les crítiques del diari de l’església contra Benach. Ai Saura, com has canviat!

Però tots coneixem el teu problema, un problema de manca d’autoestima que et far posar-te vermell de ràbia perquè mai surts a la tele o als diaris. Quan hauries d’aparèixer per les crítiques als Mossos o al trànsit, molt hàbilment t’encarregues de que un altre s’emporti el mort. I quan fa temps que no pots sortir, t’inventes temes que no són teus, com anar a agenollar-te a Madrid vergonyosament demanant no sé què pel President Companys o a carregar contra les institucions del teu país utilitzant els diaris dels fatxes.

Saura, si te sents tan poqueta cosa, i necessites sentir-te important sortint als diaris o a la tele, perquè no et montes el teu canal?