Avui, els espanyols, i algun català, celebren el Dia de la Constitución. Una constitució, promulgada pels hereus del franquisme que, sota la consigna del “todo atado y bien atado”, perpetuava el model centralista i regionalista, ens imposava un rei a perpetuïtat, i esclafava els drets nacionals i les llibertats de les nacions com Catalunya, Euskadi i Galizia. No és la meva constitució.
Pere Navarro, alcalde per la gràcia de Royes i, per tant, hereu de les seves ànsies de grandesa, de tenir lo més gran per Terrassa, encara que comportés la desaparició del petit comerç i de la poca indústria que quedava, ha volgut demostrar que és espanyol, no sigui que la seva carrera per presidir el PSC-PSOE quedi afectada.
Navarro, oblidant-se dels perjudicis que, per a Catalunya i Terrassa, suposa el model polític i fiscal que imposa “la carta magna”, oblidant-se que la majoria dels seus ciutadans no han pogut votar la Constitució, oblidant-se dels prop de 20.000 terrassencs que van dir Sí a la independència, s’afanya en lloar la Constitució espanyola, dient una fal·làcia com que “en la Constitució trobem els valors de consens i unitat necessaris per afrontar la crisi econòmica”.
Pere Navarro, queda clar, ha deixat de preocupar-se de Terrassa, no és d’eixe món, no és el meu alcalde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada