Al llarg de la meva vida m’ha tocat passar-ne de bastant dures en el moviment associatiu; estar en associacions de veïns espanyolistes de barris castellanoparlants, on l’independentisme és vist com un enemic, és bastant complicat.
Però, si una cosa he aprés és que, lluny del camí fàcil, d’abandonar o d’anar fundant entitats paral·leles com s’ha fet freqüentment, si t’ho creus, si vols canviar les coses, ha de ser lluitant des de dins, amb valentia.
Per això se’m fa difícil entendre la decisió d’en Josep-Lluís Carod-Rovira d’abandonar Esquerra, precisament ara.
Carod-Rovira ha estat un dels artífex del creixement d’Esquerra, però no l’únic; també s’ha de valorar la tasca d’altres membres de la direcció d’aquella època, així com de centenars de regidors, alcaldes i alcaldesses, càrrecs territorials i militants de base que van contribuir als millors resultats d’Esquerra des de la República.
Carod també va ser un dels culpables de l’inici de la decadència d’Esquerra amb el primer tripartit, i posteriorment amb la seva reedició, com també ho som tots i totes les militants d’Esquerra, i tots els seus càrrecs.
Josep-Lluís, crec que tot plegat demostra una manca de valentia i de creure poc en el partit, en el teu partit. Crec que no has estat a l’alçada que has demostrat amb moltes ocasions i que haguessis d’haver lluitat per Esquerra, des de dins i sense engegar guerres soterrànies que has anat perdent una rere l’altra.
Benvolgut Josep-Lluís: malgrat pugui coincidir amb algunes de les teves crítiques a l’estratègia del partit, jo seguiré lluitant per Esquerra, des d’Esquerra i més compromès que mai.
Passi-ho bé, bon vent, i barca nova, i ara tocar remar tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada