No és cap novetat per a mi. És ridícul tenir un rei.
Una figura política que no fa política. Que plana sobre els nostres caps com una amenaça: o ens portem be, o en lloc d'un rei pot venir una cosa pitjor. Que, de la part que ens espolien als catalans per al manteniment d'una espanya decrèpita, ell, i la seva família, se n'endú una part per a les seves vacances a Mallorca o per anar a esquiar. Que, a sobre, ens diu a nosaltres, als catalans, que el castellà mai ha estat una llengua d'imposició.
Ara he descobert perquè li diuen "campechano": a semblança dels pobres avis i avies, has d'anar en compte a l'hora de portar-los segons on, perquè pot posar-te en ridícul.
Que l'autoanomenat cap d'estat, més per nom que per funcions, en Juan Carlos I (i esperem que últim) salti en mig d'una cimera internacional, darrera del veritable representant espanyol democràtic, cridant com un pobre boig, em ratifica en les meves conviccions: NO VULL LA MONARQUIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada