...doncs no haver votat socialista! (3)

Només una setmana després de guanyar les eleccions, a base de promeses i compres de vots, Zapatero se n’adona que hi ha un principi de crisi, que sempre havia desmentit, i que amb tota probabilitat no podrà acomplir els compromisos amb que havia ensabonat als catalans. A ZP no l’assessoren bé?. ZP no llegeix els diaris?. O ZP ens enganya?

No t’agrada que se’n riguin de tu?....doncs no haver votat socialista!

El Periódico, 17/3/08

La crisi i les promeses de Zapatero amenacen el pacte de finançament

El Govern tem que no hi hagi prou diners per casar els interessos de Catalunya i Andalusia

Els comptes no acaben de quadrar. Després de guanyar les eleccions, José Luis Rodríguez Zapatero afronta el desafiament de complir les seves ambicioses promeses electorals, amb un cost que ha estimat en 22.200 milions d'euros fins al final de la legislatura, en un escenari de creixent desacceleració que minvarà els ingressos de l'Estat. El fantasma d'una crisi econòmica, com reconeixen fonts del Govern, pot entorpir greument la consecució d'un acord amb les autonomies sobre el nou model de finançament, ja que l'Estat no tindrà prou recursos per satisfer totes les seves demandes, en especial les d'Andalusia i Catalunya, malgrat les bones intencions expressades per Zapatero dissabte al comitè federal del partit.

Per fi alliberat de la cotilla electoralista que, en plena campanya, l'obligava a treure ferro a la desacceleració econòmica per no donar cartes al PP, Zapatero va avançar divendres que el seu principal objectiu és "que l'economia funcioni". I el vicepresident Pedro Solbes mateix ha reconegut que el creixement espanyol d'aquest any podria ser inferior al 3,1% previst, i ha concedit fiabilitat a altres estudis que el situen mig punt per sota d'aquesta taxa.

No cal ser economista per entendre la següent equació: a menys riquesa creada, menys recaptació d'impostos. I en aquest punt és on l'esforç governamental d'augmentar la inversió pública i les polítiques socials --entre altres motius, per estimular l'economia i evitar la destrucció d'ocupació en sectors com la decaiguda construcció-- topa amb l'exigència de les comunitats d'incrementar sensiblement el finançament que reben de l'Estat.
Els analistes econòmics de l'Executiu reconeixen en privat que en aquest exercici el superàvit es quedarà molt per sota dels 23.367 milions d'euros del 2007, fruit del notable augment dels ingressos fiscals. I també assumeixen que, per més que el nou sistema ampliï la participació de les autonomies en els grans tributs estatals --IRPF, IVA i impostos especials--, el pastís recaptatori serà més petit i la porció que rebi cada comunitat creixerà menys del que seria desitjable. Cosa que en si mateixa no seria un escull si, a través de la infinitat de mecanismes que posseeix tot model de finançament, l'Estat aportés recursos addicionals perquè totes les comunitats autònomes hi sortissin guanyant i subscrivissin l'acord.

Sobre el Ministeri d'Economia pesen com una llosa les promeses de despesa que Zapatero va desgranar en campanya, amb un cost, segons l'estimació del programa electoral del PSOE, de 5.500 milions anuals. I això que l'informe socialista no recull l'impacte de la devolució de 400 euros als cotitzants de l'IRPF (5.700 milions anuals més). Ni xifra les compensacions a les autonomies per la reducció dels impostos de patrimoni i successions. Ni consigna cap previsió de despesa per injectar més recursos en el nou model de finançament, que segons l'Estatut ha d'estar perfilat el 9 d'agost i en vigor l'1 de gener del 2009.